Varanasi sagrada

La tarda d'abans del gran monzo, curt pero intens, de Varanasi vam assistir a la ccerimonia que es fa cada capvespre en un dels ghats de la ciutat.

Tenim la sort que el nostre hotel esta a tocar i per tant en menys de cinc minuts ja som a lloc. Faltes unes dues hores per a que comencin les ofrenes a Siva i aprofitem aquesta estona per a passejar a munt i avall i sobretot per a mirar la gent que ens envolta.

Durant dues horesw i des d'una mena de balconet que dona al Ganges la visa d'una tarda de Varanasi passa sota els nostres ulls. Davant el riu color cafe amb llet on alguns fan les ultimes ablucions del dia, a la dreta un grup d'homes vestits de blanc i amb mocadors grocs al coll cantan a Ganesh abans de tirar-lo al riu i remullar-se ells despres. A l'esquerra, els preparatius de la cerimonia.

En aquestes dues hores la meva opinio de Varanasi canvia encara mes respecte a la primera impressio de l'arribada en tren. Tota aquesta gent no esta aqui per a mi, per a nosaltres, per a que l'espectacle sigui mes bonic. Tota aquesta gent, aquests fidels a Siva o a qualsevol altre dels centenars de deus indus, hi son cada dia de les seves vides. Celebrant amb devocio aquesta ofrena de foc i petals de rosa.

Durant el temps d'espera, mentre xerro a estones amb la Marion de les nostres vides, del nostre passat i del que voldriem que fos el nostre futur (sembla que el meu frances encara es prou fluid per a explicar-me), tinc moments de silenci on penso en com li agradaria a la mare estar aqui en aquest moment. I com m'agradaria que hi fos! Segur que t'agradaria mare, el problema es que si un cop hem de venir juntes, haurem de trobar un helicopter amb aire acondicionat per a que no moris de calor i que ens deixi directament a tocar del Ganges per a que no hagis de sortejar les caques de vaca que son per tot arreu en aquesta bruta ciutat.

Moments de reflexio que em porten a Barcelona, d'altres em porten a Paris i d'altres a Japo.

La cerimonia comenca a les set i mitja, Set sacerdots vestits de taronja es situen davant del riu en una mena de petits altars i comenca la musica. La cerimonia dura una hora i durant aquest temps els sacerdots aniran fent ofrenes al riu, a Siva...i a els centenars de turistes que s'ho miren des de les barques.

Potser ens esperavem alguna cosa mes espectacular, potser voliem veure mes espelmes sobre el riu, mes flors... potser estavem cansats de tot el dia.. pero a mi la cerimonia i sobretot el que es respirava en aquell moment precis en aquell lloc precis em va emocionar molt.

Varanasi es un caos, pero tambe es la ciutat sagrada.