Avui ens hem ofert una festa sorpresa. Ahir a la nit era massa tard per a descobrir en quina mena de lloc haviem aterrat, aixi que, aquest mati quan hem sortit de l'habitacio hem celebrat una festa sorpresa.
Aquesta mena d'actes pot sortir molt be o molt malament, no tenen terme mig. I la d'avui ha estat una preciosa sorpresa.
Davant nostre, les muntanyes de l'Himalaia, al voltant un poblet amb centenars de refugiats tibetans i un temple on mes de 300 monjos estudien Budisme. Sortim al carrer i on ahir al vespre hi havia fesonomies indies, aquest mati n'hi ha moltes mes de tibetanes. Sembla que marxen a dormir d'hora aquesta gent.
Per primer cop en el viatge fem dos grups, ens anirem trobant durant el dia ja que aquest lloc no es massa gran. La Rosa i jo anem directes al temple on en Dalai Lama celebra cada any l'arribada del nou any tibeta. El temple no es gran cosa, pero m'emociona veure els petits estudiants passejant amunt i avall, vellets amb bastons amb cara de sabis i turistes en silenci. Fem la tradicional passejada en el sentit de les agulles del rellotge pel temple i passem les nostre mans dient el mantra Om mani padme hum per a que la felicitat es reparteixi pel mon.
Despres de visitar el temple anem caminant pels tres carrers ben plens de botiguetes i paradetes amb tota mena de coses tibetanes. Al vespre vam intentar fer la llista del que haviem comprat pero ens resulta una mica impossible, jeje!
A les 19h30 arribem a la cafeteria del hotel, un lloc amb molt encant on serveixen menjar tipic tibeta (i es clar, alguna cosa occidental) i seiem a esperar el segon grup. A la nostra esquerra s'hi asseu poc despres en Kyorpon Pema, un monjo de 29 anys.
La seva timidesa fa que nomes ens faci la tipica salutacio ajuntant les mans mentre nosltres seguim parlant de les nostres coses. Pero se que tinc una oportunitat especial de parlar amb ell i aprofitant un moment on ell dete la seva lectura i ens pregunta d'on som, ens acostem a ell i comencem a parlar-hi.
En Pema fa nou anys que esta estudiant budisme en el temple, l'any vinent ja acaba i podra tornar a casa. Casa... li pregunto per on es, com hi va i el que ens explica a continuacio ens posa els pels de punta. En nou any en Pema nomes ha pogut anar un cop a casa seva, l'any passat. Per anar-hi ha de caminar durant 15 dies per a passar la frontera amb Xina i abracar a son pare i els seus germans grans. LA seva mare es va morir fa algun temps. Durant la resta d'anys ha intentat diferents mitjans de comunicar-se amb els seus pero no els vol posar en perill, aixi que cartes ben poques i ara pot fer alguna trucada des d'alguna cabina. Els seus no li poden tornar perque el govern xines mira totes les comunicacions i els podria empresonar si sap que estan parlant amb ell.
Veiem que s'emociona al parlar d'aixo, aixi que intento canviar de tema i que ens parli del budisme. Parla molt baixet, aixi que hi ha algunes paraules que se'ns escapen pero algunes de les coses que diu son molt i molt interessants.
Com ja esta acabant els seus estudis, en Pema dona classes de gramatica tibetana. Aixo es el que vol seguir fent quan torni a casa. El seu mestre en el temple de casa seva l'espera per a que doni classes als joves, de gramatica, de filosofia, de politica... segur que els seus propers estudiants estaran ben contents de tenir-lo com a mestre.
Ens diu que ha escrit un llibre i que el podem trobar en alguna de les llibreries del poble. Com li preguntem el titol, s'aixeca i coixejant (ens explica que son els efectes de les grans caminades que ha fet fugint de la represio xinesa) va a una de les estanteries del bar i torna amb un llibre entre les mans. Li diem que en volem un parell i es posa molt content. Despres li comento que en volem un altre per a deixar-lo a la casa del Tibet de Barcelona. Aixo encara l'emociona mes.
Finalment i quan arriba la resta del grup, ens citem per avui a les vuit de la tarda en el mateix lloc. Ell portara els llibres i la seva sabiduria, nosaltres les nostres ganes de seguir coneixent aquesta cultura.
dilluns, 31 d’agost del 2009
30 hores en direccio a Dharamsala
Despres d'haver estata tot un mati al hotel per a decidir i comprar el nostre proper desti, comencem un llarg viatge que ens dura a Dharamsala.
Dharamsala es un petit poblet, a la falda de l'Himalaia on el govern en l'exili tibeta te la seva seu. En Dalai lama hi te la seva residencia oficial i per molt que viatgi sempre intenta ser present per a la celebracio del nou any tibeta. Sembla ser que ara mateix esta a Leh, aixi que no coincidirem amb ell.
El nostre viatge comenca a les tres de la tarda, quan ens dirigim en cotxe cap a l'estacio de Varanasi. Nomes arribar els amables policies turistics ens informent de que el nostre tren arribara amb una hora de retard.
Passem el tren comprant l'ultim bitllet de tren que ens fa falta, el que ens portara de Pathankot a Amritsar.
A les 17h30 pugem al tren i ens intentem instalar com podem. Seran moltes hores, quatre mes de les previstes, fins que a les 9 del mati arribem a Delhi.
Alla truquem al taxista que ens ha de portar a Dharamsala i ens ve a buscar. L'anomenem carinyosament chapati rabessut, es un home petito i gordete pero molt i molt simpatic.
Durant tot el viatge ens anira preguntant si a Espanya tenim arbres, camions, tractors.. ens fa riure molt i encara que li fot canya al cotxe, el veiem un conductor expert.
La cosa es complica passat Chandigar. La carretera de tres carrils es converteix en una estreta d'un de molta pujada i innombrables curves. He de confessar que vaig fer mig cami amb l'mp3 a tota maquina i amb els ulls tancats per por a marejar-me.
Pero deu hores despres de pujar al cotxe, i despres de les parades de rigor per esmorzar, dinar i fer un te, arribem a les nou de la nit a McLeod Gang, a 10 kilometres de Dharamsala.
L'hotel que uns amics dle Jordi ens van recomanar esta ple, aixi que optem pel Green Hotel, amb habitacions senzilles pero un molt acollidor menjador, amb molt bon menjar tibeta i cibercafe.
Estem morts del viatge que ha durat 30 hores. Dema despertarem a Dharamsala.
Dharamsala es un petit poblet, a la falda de l'Himalaia on el govern en l'exili tibeta te la seva seu. En Dalai lama hi te la seva residencia oficial i per molt que viatgi sempre intenta ser present per a la celebracio del nou any tibeta. Sembla ser que ara mateix esta a Leh, aixi que no coincidirem amb ell.
El nostre viatge comenca a les tres de la tarda, quan ens dirigim en cotxe cap a l'estacio de Varanasi. Nomes arribar els amables policies turistics ens informent de que el nostre tren arribara amb una hora de retard.
Passem el tren comprant l'ultim bitllet de tren que ens fa falta, el que ens portara de Pathankot a Amritsar.
A les 17h30 pugem al tren i ens intentem instalar com podem. Seran moltes hores, quatre mes de les previstes, fins que a les 9 del mati arribem a Delhi.
Alla truquem al taxista que ens ha de portar a Dharamsala i ens ve a buscar. L'anomenem carinyosament chapati rabessut, es un home petito i gordete pero molt i molt simpatic.
Durant tot el viatge ens anira preguntant si a Espanya tenim arbres, camions, tractors.. ens fa riure molt i encara que li fot canya al cotxe, el veiem un conductor expert.
La cosa es complica passat Chandigar. La carretera de tres carrils es converteix en una estreta d'un de molta pujada i innombrables curves. He de confessar que vaig fer mig cami amb l'mp3 a tota maquina i amb els ulls tancats per por a marejar-me.
Pero deu hores despres de pujar al cotxe, i despres de les parades de rigor per esmorzar, dinar i fer un te, arribem a les nou de la nit a McLeod Gang, a 10 kilometres de Dharamsala.
L'hotel que uns amics dle Jordi ens van recomanar esta ple, aixi que optem pel Green Hotel, amb habitacions senzilles pero un molt acollidor menjador, amb molt bon menjar tibeta i cibercafe.
Estem morts del viatge que ha durat 30 hores. Dema despertarem a Dharamsala.
Varanasi sagrada
La tarda d'abans del gran monzo, curt pero intens, de Varanasi vam assistir a la ccerimonia que es fa cada capvespre en un dels ghats de la ciutat.
Tenim la sort que el nostre hotel esta a tocar i per tant en menys de cinc minuts ja som a lloc. Faltes unes dues hores per a que comencin les ofrenes a Siva i aprofitem aquesta estona per a passejar a munt i avall i sobretot per a mirar la gent que ens envolta.
Durant dues horesw i des d'una mena de balconet que dona al Ganges la visa d'una tarda de Varanasi passa sota els nostres ulls. Davant el riu color cafe amb llet on alguns fan les ultimes ablucions del dia, a la dreta un grup d'homes vestits de blanc i amb mocadors grocs al coll cantan a Ganesh abans de tirar-lo al riu i remullar-se ells despres. A l'esquerra, els preparatius de la cerimonia.
En aquestes dues hores la meva opinio de Varanasi canvia encara mes respecte a la primera impressio de l'arribada en tren. Tota aquesta gent no esta aqui per a mi, per a nosaltres, per a que l'espectacle sigui mes bonic. Tota aquesta gent, aquests fidels a Siva o a qualsevol altre dels centenars de deus indus, hi son cada dia de les seves vides. Celebrant amb devocio aquesta ofrena de foc i petals de rosa.
Durant el temps d'espera, mentre xerro a estones amb la Marion de les nostres vides, del nostre passat i del que voldriem que fos el nostre futur (sembla que el meu frances encara es prou fluid per a explicar-me), tinc moments de silenci on penso en com li agradaria a la mare estar aqui en aquest moment. I com m'agradaria que hi fos! Segur que t'agradaria mare, el problema es que si un cop hem de venir juntes, haurem de trobar un helicopter amb aire acondicionat per a que no moris de calor i que ens deixi directament a tocar del Ganges per a que no hagis de sortejar les caques de vaca que son per tot arreu en aquesta bruta ciutat.
Moments de reflexio que em porten a Barcelona, d'altres em porten a Paris i d'altres a Japo.
La cerimonia comenca a les set i mitja, Set sacerdots vestits de taronja es situen davant del riu en una mena de petits altars i comenca la musica. La cerimonia dura una hora i durant aquest temps els sacerdots aniran fent ofrenes al riu, a Siva...i a els centenars de turistes que s'ho miren des de les barques.
Potser ens esperavem alguna cosa mes espectacular, potser voliem veure mes espelmes sobre el riu, mes flors... potser estavem cansats de tot el dia.. pero a mi la cerimonia i sobretot el que es respirava en aquell moment precis en aquell lloc precis em va emocionar molt.
Varanasi es un caos, pero tambe es la ciutat sagrada.
Tenim la sort que el nostre hotel esta a tocar i per tant en menys de cinc minuts ja som a lloc. Faltes unes dues hores per a que comencin les ofrenes a Siva i aprofitem aquesta estona per a passejar a munt i avall i sobretot per a mirar la gent que ens envolta.
Durant dues horesw i des d'una mena de balconet que dona al Ganges la visa d'una tarda de Varanasi passa sota els nostres ulls. Davant el riu color cafe amb llet on alguns fan les ultimes ablucions del dia, a la dreta un grup d'homes vestits de blanc i amb mocadors grocs al coll cantan a Ganesh abans de tirar-lo al riu i remullar-se ells despres. A l'esquerra, els preparatius de la cerimonia.
En aquestes dues hores la meva opinio de Varanasi canvia encara mes respecte a la primera impressio de l'arribada en tren. Tota aquesta gent no esta aqui per a mi, per a nosaltres, per a que l'espectacle sigui mes bonic. Tota aquesta gent, aquests fidels a Siva o a qualsevol altre dels centenars de deus indus, hi son cada dia de les seves vides. Celebrant amb devocio aquesta ofrena de foc i petals de rosa.
Durant el temps d'espera, mentre xerro a estones amb la Marion de les nostres vides, del nostre passat i del que voldriem que fos el nostre futur (sembla que el meu frances encara es prou fluid per a explicar-me), tinc moments de silenci on penso en com li agradaria a la mare estar aqui en aquest moment. I com m'agradaria que hi fos! Segur que t'agradaria mare, el problema es que si un cop hem de venir juntes, haurem de trobar un helicopter amb aire acondicionat per a que no moris de calor i que ens deixi directament a tocar del Ganges per a que no hagis de sortejar les caques de vaca que son per tot arreu en aquesta bruta ciutat.
Moments de reflexio que em porten a Barcelona, d'altres em porten a Paris i d'altres a Japo.
La cerimonia comenca a les set i mitja, Set sacerdots vestits de taronja es situen davant del riu en una mena de petits altars i comenca la musica. La cerimonia dura una hora i durant aquest temps els sacerdots aniran fent ofrenes al riu, a Siva...i a els centenars de turistes que s'ho miren des de les barques.
Potser ens esperavem alguna cosa mes espectacular, potser voliem veure mes espelmes sobre el riu, mes flors... potser estavem cansats de tot el dia.. pero a mi la cerimonia i sobretot el que es respirava en aquell moment precis en aquell lloc precis em va emocionar molt.
Varanasi es un caos, pero tambe es la ciutat sagrada.
divendres, 28 d’agost del 2009
El Ganges sota la pluja
5.15 de la matinada, no sona el despertador del mobil (es possible q sigui degut a que he sumat tenint les 3 hores i mitja de diferencia horaria en lloc de restarles...), pero tot i aixi ens despertem (la rosita i l'anna s'han quedat clapant nolt felicment) per anar a pujar una barca per veure Varanasi des del Ganges (es un riu de color cafe amb llet).
Quan m'he llevat ja he vist que plovia una mica pero no he dit res no fos cas que s'anules el tema... total que a les 5.30 ja estavem (gemma, merce, marion el nou fitxatge frances i un servidor) a una barqueta que semblava forsa inestable amb un paiu vestit amb un taparrabus que ja ens volia estafar 30 rupies a cada un, no hem caigut al parany tot i la possibilitat que ens deixes tirats al mig d,aquest riu ultracontaminat.
La pluja ha anat augmentat fins a acabar en un diluvi. Despres de tants dies de calor ha molat molt veure, xops de dalt a baix, els diferents Ghats de Varanasi on cremen als difunts i on els peregrins fan les seves ablucions matinals (xupito daigua del ganges inclos...).
I lo millor de tot, un cop acabada la passejada a clapar altre cop!!!!!!!!! :)
Ens veiem a Dharamsala, agur!!!!!!!!!!!
Quan m'he llevat ja he vist que plovia una mica pero no he dit res no fos cas que s'anules el tema... total que a les 5.30 ja estavem (gemma, merce, marion el nou fitxatge frances i un servidor) a una barqueta que semblava forsa inestable amb un paiu vestit amb un taparrabus que ja ens volia estafar 30 rupies a cada un, no hem caigut al parany tot i la possibilitat que ens deixes tirats al mig d,aquest riu ultracontaminat.
La pluja ha anat augmentat fins a acabar en un diluvi. Despres de tants dies de calor ha molat molt veure, xops de dalt a baix, els diferents Ghats de Varanasi on cremen als difunts i on els peregrins fan les seves ablucions matinals (xupito daigua del ganges inclos...).
I lo millor de tot, un cop acabada la passejada a clapar altre cop!!!!!!!!! :)
Ens veiem a Dharamsala, agur!!!!!!!!!!!
dijous, 27 d’agost del 2009
Benvinguts al caos: Varanasi
Nou hores en tren, dues mes de les previstes, ens han portat a Varanasi, la ciutat sagrada.
El viatge en tren l'hem passat tapats amb mantes a causa de l'aire acondicionat, jugant al veo-veo, llegint, dormitant i menjant pa, galetes i platans que haviem comprat a Kajuraho.
Hem arribat a Varanasi a les nou de la nit. En el tren i gracies a la Marianne, una noia francesa que portava en el mateix tren 24 hores, hem trucat al hotel Gampati (recomenacio de l'Imma i en Jaume) per a que ens vinguessin a buscar.
L'impacte ha estat fort al sortir del tren i caminar per l'andana entre gent estirada per terra, venedors de menjar i molta, molta gent. Ens hem esperat a l'oficina de turisme on, el nen o noi (no podria dir l'edat) mes prim que han vist els meus ulls mai se'ns ha acostat i ja no ha marxat mes. Els sis ens hem quedat gairebe sense parlar i quan el nostre conductor ha arribat ens ha estat impossible deixar a la Marianne sola, ja que estavem envoltats de gent que ens mirava.
El trajecte cap a l'hotel ha estat de pelicula. El caos de la ciutat ens ha impactat molt.
Despres de que el conductor ens deixes en un dels carrers, hem caminat guiats primer per un home i despres per un nen fins l'hotel.El cai que hem fet ens sera impossible de recordar perque hem passat per un munt de carrerons estrets. Arribats a l'hotel hem sopat tortilla espanyola (i ole!) i cap a dormir.Aixi doncs avui hem dormit en una mateixa habitacio tots sis. Ella porta tres mesos a l'India pero ahir era el primer dia que viatjava sola i l'impressio a l'arribada a Varanasi tambe ha estat molt forta per ella i ha agrait que l'acollissim en el grup.
Avui dijous ens hem llevat tard despres de dormir en uns llits de pedra. Hem esmorzat amb la calama i ens hem anat a perdre pels carrerons del barri. Hem fet una mega compra en una botiga, de fet estic convencuda que ara la tenda esta tancada fins l'any vinent ja que han fet suficient negoci amb nosaltres.
DEspres hem sortit al ghat que tenim aqui al costat -l'hotel esta just al costat del mes important- i hem dinat per 45 rupies cada un (uns 80 centims d'euro). Ara una mica de descans abans de tornar al Ganges per la posta de sol.
El viatge en tren l'hem passat tapats amb mantes a causa de l'aire acondicionat, jugant al veo-veo, llegint, dormitant i menjant pa, galetes i platans que haviem comprat a Kajuraho.
Hem arribat a Varanasi a les nou de la nit. En el tren i gracies a la Marianne, una noia francesa que portava en el mateix tren 24 hores, hem trucat al hotel Gampati (recomenacio de l'Imma i en Jaume) per a que ens vinguessin a buscar.
L'impacte ha estat fort al sortir del tren i caminar per l'andana entre gent estirada per terra, venedors de menjar i molta, molta gent. Ens hem esperat a l'oficina de turisme on, el nen o noi (no podria dir l'edat) mes prim que han vist els meus ulls mai se'ns ha acostat i ja no ha marxat mes. Els sis ens hem quedat gairebe sense parlar i quan el nostre conductor ha arribat ens ha estat impossible deixar a la Marianne sola, ja que estavem envoltats de gent que ens mirava.
El trajecte cap a l'hotel ha estat de pelicula. El caos de la ciutat ens ha impactat molt.
Despres de que el conductor ens deixes en un dels carrers, hem caminat guiats primer per un home i despres per un nen fins l'hotel.El cai que hem fet ens sera impossible de recordar perque hem passat per un munt de carrerons estrets. Arribats a l'hotel hem sopat tortilla espanyola (i ole!) i cap a dormir.Aixi doncs avui hem dormit en una mateixa habitacio tots sis. Ella porta tres mesos a l'India pero ahir era el primer dia que viatjava sola i l'impressio a l'arribada a Varanasi tambe ha estat molt forta per ella i ha agrait que l'acollissim en el grup.
Avui dijous ens hem llevat tard despres de dormir en uns llits de pedra. Hem esmorzat amb la calama i ens hem anat a perdre pels carrerons del barri. Hem fet una mega compra en una botiga, de fet estic convencuda que ara la tenda esta tancada fins l'any vinent ja que han fet suficient negoci amb nosaltres.
DEspres hem sortit al ghat que tenim aqui al costat -l'hotel esta just al costat del mes important- i hem dinat per 45 rupies cada un (uns 80 centims d'euro). Ara una mica de descans abans de tornar al Ganges per la posta de sol.
dimarts, 25 d’agost del 2009
Erotic Kajuraho
Dos dies d'insuporable calor, que fan que estem gairebe mes hores sota el ventiladors del hotel que passejant pels carrers.
Aquest mati, despres d'haver dormit gairebe 10 hores seguides, hem anat a visitat els temples de Kajuraho. Aquests temples son famosos per que en algun d'ells hi ha escolpides imatges erotiques. Em quedo amb la d'un home donant plaer a tres dones a l'hora. Llastima que no tinguem el cable per a ilustrar-vos aquest post amb la foto pero potser la publiquem un altre dia.
Els temples son altissims, n'hi ha un que el van fer pensant en l'Himalaya i estan totalment replets d'iatges escolpides. La gran majoria de la vida quotidiana dls habitants d'aquesta zona cap a l'any 1.000: una dona despertant, una altre treient-se una espina del peu, escenes de guerra...una meravella.
Dema al mati, a les set, marxem un cotx cap a Satna i a les 11 agafem el tren que ens dura a Benares.
Intentarem parlar-vos des d'alla.
No vull acabar aquest post sense tenir un pensament cap a Barcelona. Avui un missatge m'hi ha transportat. Una nova vida ha nascut i a tants kilometres de distancia m'he emocionat. Felicitats.
Aquest mati, despres d'haver dormit gairebe 10 hores seguides, hem anat a visitat els temples de Kajuraho. Aquests temples son famosos per que en algun d'ells hi ha escolpides imatges erotiques. Em quedo amb la d'un home donant plaer a tres dones a l'hora. Llastima que no tinguem el cable per a ilustrar-vos aquest post amb la foto pero potser la publiquem un altre dia.
Els temples son altissims, n'hi ha un que el van fer pensant en l'Himalaya i estan totalment replets d'iatges escolpides. La gran majoria de la vida quotidiana dls habitants d'aquesta zona cap a l'any 1.000: una dona despertant, una altre treient-se una espina del peu, escenes de guerra...una meravella.
Dema al mati, a les set, marxem un cotx cap a Satna i a les 11 agafem el tren que ens dura a Benares.
Intentarem parlar-vos des d'alla.
No vull acabar aquest post sense tenir un pensament cap a Barcelona. Avui un missatge m'hi ha transportat. Una nova vida ha nascut i a tants kilometres de distancia m'he emocionat. Felicitats.
dilluns, 24 d’agost del 2009
Primera nit de tren desti Kajuraho
Us escrivim des de Kajuraho, despres d'haver passat la nostra primera nit en tren i haver sobreviscut.
Com us deiem ahir ens va deixar el nostre diver Sanjeev i des de la tarda que ja ens espabilem sols com a nens grans. Una tarda de passejada per Agra, molta beguda per no desidratar-nos massa i un delicios sopar a l'hotel.
A les 22h30 vem agafar dos rickshaws i vam anar cap a l'estaci'o de Agra Contenement. El tren sortia una hora i mitja mes tard. Les estacions de les ciutats a la nit sempre son sordides pero el que vam trobar ahir a fora i a dins de la d'Agra era molt exagerat.
Gent dormint, podriem dir que vivint, a les andanes, families senceres estirades pel terra, i pels que haviem pagat un bitllet una mica mes car, sales tancades amb ventiladors.
Despres d'estar una bona estona esperant, l'home que vigilava la nostra sala ens va avisar que ja venia el tren. Tenime el vago B2 i com vam veure assenyalat el B1 en una punta de l'andana vam passar precipitadament que el B2 seria el seguent.
Error!! el nostre vago estava en direccio totalment contraria i vam haver de correr una mica per a no perdre el tren. La cosa es que aquests trens son molt llargs i hi ha vagons que no comuniquen amb els altres, la gran majoria, i no ens podiem arriscar massa a entrar segons on.
Finalment vam trobar el nostre vago i ens vam instalar a les lliteres. Anavem en tercera classe amb aire acondicioant. Aixo vol dir un vago ben ple de lliteres, tres per costatr i dues en lateral sense cap mena de porta o cortina que separi els compartiments.
La paraula que resumeix el viatge es FRED. Molt i molt de fred, i es que els indius quan posen l'aire acondicionat el posen de veritat! Aixi que ens vam haver de vestir com si anessim d'excursio -ep! que en Jordi es va posar els seus pantalons de trekking i tot- i ens vam tapar amb tot allo que vam poguer i amb la manta, una mica ronyosa, que ens esperava a cada llitera.
Hem passat aixi set hores, entre el fred, la gent que puja i baixa, un home tossint i nosaltres que intentavem descansar una mica fent servir de coixi- i per a prevenir qualsevol robatori- les nostre motxiles.
Aixo si, hem tingut premi, Kajuraho te molt bona pinta. Entre aquesta tarda i dema anirem a veure els temples jainistes - alguns d'ells son erotics- que hi ha en aquest poblet rodejat de verdor.
Com us deiem ahir ens va deixar el nostre diver Sanjeev i des de la tarda que ja ens espabilem sols com a nens grans. Una tarda de passejada per Agra, molta beguda per no desidratar-nos massa i un delicios sopar a l'hotel.
A les 22h30 vem agafar dos rickshaws i vam anar cap a l'estaci'o de Agra Contenement. El tren sortia una hora i mitja mes tard. Les estacions de les ciutats a la nit sempre son sordides pero el que vam trobar ahir a fora i a dins de la d'Agra era molt exagerat.
Gent dormint, podriem dir que vivint, a les andanes, families senceres estirades pel terra, i pels que haviem pagat un bitllet una mica mes car, sales tancades amb ventiladors.
Despres d'estar una bona estona esperant, l'home que vigilava la nostra sala ens va avisar que ja venia el tren. Tenime el vago B2 i com vam veure assenyalat el B1 en una punta de l'andana vam passar precipitadament que el B2 seria el seguent.
Error!! el nostre vago estava en direccio totalment contraria i vam haver de correr una mica per a no perdre el tren. La cosa es que aquests trens son molt llargs i hi ha vagons que no comuniquen amb els altres, la gran majoria, i no ens podiem arriscar massa a entrar segons on.
Finalment vam trobar el nostre vago i ens vam instalar a les lliteres. Anavem en tercera classe amb aire acondicioant. Aixo vol dir un vago ben ple de lliteres, tres per costatr i dues en lateral sense cap mena de porta o cortina que separi els compartiments.
La paraula que resumeix el viatge es FRED. Molt i molt de fred, i es que els indius quan posen l'aire acondicionat el posen de veritat! Aixi que ens vam haver de vestir com si anessim d'excursio -ep! que en Jordi es va posar els seus pantalons de trekking i tot- i ens vam tapar amb tot allo que vam poguer i amb la manta, una mica ronyosa, que ens esperava a cada llitera.
Hem passat aixi set hores, entre el fred, la gent que puja i baixa, un home tossint i nosaltres que intentavem descansar una mica fent servir de coixi- i per a prevenir qualsevol robatori- les nostre motxiles.
Aixo si, hem tingut premi, Kajuraho te molt bona pinta. Entre aquesta tarda i dema anirem a veure els temples jainistes - alguns d'ells son erotics- que hi ha en aquest poblet rodejat de verdor.
diumenge, 23 d’agost del 2009
Incredible Taj Mahal
Avui ens hem llevat molt d'hora al mati per poder gaudir d'una sortida de sol al Taj Mahal! Eren les 6 i estavem molt adormits anant cap alla amb un guia que "en teoria" sabia espanyol. L'entrada es espectacular, perque de sobte, passes per una porta i te'l trobes de cara, com en les fotos! La veritat es que de lluny sembla que sigui de mentida, que sigui una fotografia posada de fons. Ens ha encantat, i encara ens hauria agradat mes sino fos pel falc guia que portavem, que no ens ha explicat absolutament res. Sort que hem optat per passar d'ell i quedar-nos una estona mes pel nostre compte, per fer fotos amb calma i poder gaudir de la visita una mica millor.
Cap a les 8 del mati hem marxat cap a esmorzar, sota un sol ja que ofegava, com es costum aqui a la india. I despres d'esmorzar com deu mana (ens han fet uns sucs de llimona dolca bonissims!!) hem anat a veure el Fort Vermell, que tambe l'hem trobat molt maco, sobretot perque no hi havia ningu que ens estes demanant per comprar, ni que ens volgues guiar tant si com no.
La historia resumida seria que un emperador, Shan Jahan, va fer construir el Taj Mahal en memoria de la seva segona dona, Mumtaz Mahal (la senyora Mahal). Va voler que fos un edifici inigualable, una oda a l'amor que havia d'estar a l'altura del dolor que sentia l'emperador. Els metodes per fer-ho els obviare perque sino perd tot el romanticisme.
L'emperador vivia en el Fort Vermell, i tenia un fil amb molt afany de poder. Tant, que va tancar al seu pare en el Fort (una preso de luxe amb vistes al Taj Mahal), on va morir al cap de 8 anys. El seu fill el va enterrar junt amb la segona dona en el Taj Mahal, trencant la simetria que tenia l'edifici vers la tomba de la seva dona.
Despres d'aquesta historia, en tanquem una altra. S'acaba la nostra ruta pel Rajasthan, i deixem el nostre guia Sanjeev.
Avui a la nit marxem amb tren nocturn cap a Khajuraho. Seguirem explicant!!
Cap a les 8 del mati hem marxat cap a esmorzar, sota un sol ja que ofegava, com es costum aqui a la india. I despres d'esmorzar com deu mana (ens han fet uns sucs de llimona dolca bonissims!!) hem anat a veure el Fort Vermell, que tambe l'hem trobat molt maco, sobretot perque no hi havia ningu que ens estes demanant per comprar, ni que ens volgues guiar tant si com no.
La historia resumida seria que un emperador, Shan Jahan, va fer construir el Taj Mahal en memoria de la seva segona dona, Mumtaz Mahal (la senyora Mahal). Va voler que fos un edifici inigualable, una oda a l'amor que havia d'estar a l'altura del dolor que sentia l'emperador. Els metodes per fer-ho els obviare perque sino perd tot el romanticisme.
L'emperador vivia en el Fort Vermell, i tenia un fil amb molt afany de poder. Tant, que va tancar al seu pare en el Fort (una preso de luxe amb vistes al Taj Mahal), on va morir al cap de 8 anys. El seu fill el va enterrar junt amb la segona dona en el Taj Mahal, trencant la simetria que tenia l'edifici vers la tomba de la seva dona.
Despres d'aquesta historia, en tanquem una altra. S'acaba la nostra ruta pel Rajasthan, i deixem el nostre guia Sanjeev.
Avui a la nit marxem amb tren nocturn cap a Khajuraho. Seguirem explicant!!
Pushkar no es Lourdes
Ara que ja hem acabat la ruta pel Rajastan, jo crec que em quedo amb Jaisalmer i Pushkar. De Pushkar nomes em va decepcionar el temple de Brahma, massa kitch pels meus ulls occidentals. El llac dona molt encant a la ciutat i al vespre hi vam veure desenes d’hinduistes banyant-se a les escalinates (ghats). El llac es d’un verd intens i espes. I molta de la gent que s’hi banya ho fa amb vestits vermellosos i taronges. Haguessim tirat petals de flors al llac, pero aixo s’ha convertit en una manera de treure diners facils als turistes. Per sobre del llac sagrat hi ha carrers plens de botigues pels turistes i moltes casetes pintades de blau cel. Encara que, tot i ser una ciutat sagrada, es plena de bars, restaurants i botigues molt turistiques. Potser per aixo molt turista cercador d’espiritualitat la compara amb Lourdes, discrepo.
Per que li diuen india a la fila india?
Des de fa uns dies no podem entendre perque quan es fa una fila es diu que es una fila india.
Ho hem pogut comprovar diverses vegades, aqui per molta fila que facis, en qualsevol moment arriben els indius i es colen. Sense miraments, eh?
Aixi que l'altre dia i ja cansats del tema, quan vam voler comprar les entrades per visitar el City Palace a Udaipur, la Rosita i jo ens vam parapetar davant de les guixetes i alla no hi va haver indiu que es coles! Ja ho intentaven ja, els paios venien amb els diners a la ma i li demanaven les entrades a la persona que les venia. Amb unes dissimulades empentes i un 'wait, please!', vam poder aconseguir que nomes se'ns colessin un parell de la mitja dotzena que ho van intentar.
Total, que si heu de venir cap aqui, us recomanem molta, molta paciencia per les cues i molta mes per als centenars de venedors i conductors de rickshaw que et persegueixen fins a l'esgotament.
Ho hem pogut comprovar diverses vegades, aqui per molta fila que facis, en qualsevol moment arriben els indius i es colen. Sense miraments, eh?
Aixi que l'altre dia i ja cansats del tema, quan vam voler comprar les entrades per visitar el City Palace a Udaipur, la Rosita i jo ens vam parapetar davant de les guixetes i alla no hi va haver indiu que es coles! Ja ho intentaven ja, els paios venien amb els diners a la ma i li demanaven les entrades a la persona que les venia. Amb unes dissimulades empentes i un 'wait, please!', vam poder aconseguir que nomes se'ns colessin un parell de la mitja dotzena que ho van intentar.
Total, que si heu de venir cap aqui, us recomanem molta, molta paciencia per les cues i molta mes per als centenars de venedors i conductors de rickshaw que et persegueixen fins a l'esgotament.
Els trekkings a la India
Un dels meus objectius daquest viatge es aconseguir fer una excursio com deu mana per alguna muntanya d`aquestes terres llunyanes i la veritat 'es q comenso a veure-ho magre...
I aixo q les meves companyes de viatge se`n moren de ganes... jeje
Al principi hi havia la possibilitat de passar la primera setmana de viatge al Ladakh, a l`himalaia, pero el fet de que la carretera per arribar-hi s`anomenes CARRETERA DE LA MORT no va ajudar massa a decidir a la penya a anar-hi (aquests indis son uns exagerats...)
Un cop ja estavem trescant per aquests mons de deu amb el nostre estimat guia shangeev, va haver-hi la possibilitat de fer un trekkimg per Ranakhpur, pero a ultima hora es va anular perque segons ens van dir hi havia MAXIMUM RISKY (com us deia abans, a pat de ser molt nombrosos, son molt exagerats aquests indius)
En altres ocasions les meves estimades companyes de viatge m`han comentat que han llegit a la guia q hi havia excursions a llocs on ja haviem passat (eh, masala??? ).... Com us estimo!!
Resumint, tinc l`esperanca de poder fer una excursio abans d`acabar el viatge, pero si al final no pot ser, aneu-vos reservant dates perque cap a Sant Llorenc del Munt falta gent!!
Visca el poble i visca les muntanyes!
divendres, 21 d’agost del 2009
Dedicat als seguidors
Seguidores i seguidors,
Un petit post per a donar-vos les gracies per tots els vostres comentaris. Ens agradaria escriure mes pero la cosa es complicada, ja que el nostre guia no ens dona gaire temps lliure i quan ho fa (mig enfadat) no trobem llocs per on connectar-nos i menys pujar les fotos que us devem.
Estem a Jaipur i dema sortim cap a Agra. En quan trobem un ciber com cal us escriurem totes les nostres aventures.
Nomes us avancem que avui hem pujat en elefant i nunca mais... a mes del nervis que una servidora ha passat, hem vist i hem llegit que estan molt maltractats.
Gracies pels vostres comentaris!!!
Visca el Barca i visca el poble!
Un petit post per a donar-vos les gracies per tots els vostres comentaris. Ens agradaria escriure mes pero la cosa es complicada, ja que el nostre guia no ens dona gaire temps lliure i quan ho fa (mig enfadat) no trobem llocs per on connectar-nos i menys pujar les fotos que us devem.
Estem a Jaipur i dema sortim cap a Agra. En quan trobem un ciber com cal us escriurem totes les nostres aventures.
Nomes us avancem que avui hem pujat en elefant i nunca mais... a mes del nervis que una servidora ha passat, hem vist i hem llegit que estan molt maltractats.
Gracies pels vostres comentaris!!!
Visca el Barca i visca el poble!
dimarts, 18 d’agost del 2009
El temple de les 1.444 columnes de marbre
Si, si, les hem comptat una per una, i fins i tot hem vist la que esta torta ;)
Ranakpur es un petit poble, si ho podem anomenar aixi, rodejat de muntanyes d'un verd esplendoros. S'hi veuen monos petits i grans i centenars d'insectes que an fet que les noies ens posem dels nervis. En Serres, no (es nota que esta al meu costat fent d'apuntador?).
Arribem a la tarda i anem a visitar un precios temple jainista fet de marbre i que conte 1444 columnes (curiosament els minuts que te un dia). Nomes una d'elles esta torta i es que segons els jainistes nomes deu es perfecte i per tant, aquest temple fet amb la ma dels homes, no ho pot ser. Us assegurem que s'hi apropa bastant.
Despres la Gemma i jo decidim no ser gaire agosarades i quedar-nos a la gespa del hotelet mentre els altres marxen a fer una petita excursio que servira de condol al Serres despres de saber que l'endema no podra fer un trekking de quatre hores per que segons un amic d'en Sanjhi, el terrany es "maximum risky". Ja ho te aixo el nostre amic Sanjhi, per a ell tot es "maximum".
L'endema anem cap a Udaipur, (per arribarhi hem passat per una carretera espectacular des d'on hem pogut veure com viuen i treballen els camperols de la zona) des d'on us escrivim instalats en un hotel que va ser una antiga casa de princeps. Udaipur diuen que es la ciutat mes romatinca del Rajasthan, i la veritat es que la posta de sol des del llac es molt i molt bonica.
Ahir a la tarda vam anar a veure un espectacle de danses tipiques de la zona que ens va agradar forca.
I avui hem fet de pretty womans tots plegats, i ara mateix ens estan fent uns pantalons a mida per les nenes i una camisa per l'home del grup.
Esperem poder penjar fotos ben aviat, avui aquest ordinador no te per on connectar els cables ;)
Ranakpur es un petit poble, si ho podem anomenar aixi, rodejat de muntanyes d'un verd esplendoros. S'hi veuen monos petits i grans i centenars d'insectes que an fet que les noies ens posem dels nervis. En Serres, no (es nota que esta al meu costat fent d'apuntador?).
Arribem a la tarda i anem a visitar un precios temple jainista fet de marbre i que conte 1444 columnes (curiosament els minuts que te un dia). Nomes una d'elles esta torta i es que segons els jainistes nomes deu es perfecte i per tant, aquest temple fet amb la ma dels homes, no ho pot ser. Us assegurem que s'hi apropa bastant.
Despres la Gemma i jo decidim no ser gaire agosarades i quedar-nos a la gespa del hotelet mentre els altres marxen a fer una petita excursio que servira de condol al Serres despres de saber que l'endema no podra fer un trekking de quatre hores per que segons un amic d'en Sanjhi, el terrany es "maximum risky". Ja ho te aixo el nostre amic Sanjhi, per a ell tot es "maximum".
L'endema anem cap a Udaipur, (per arribarhi hem passat per una carretera espectacular des d'on hem pogut veure com viuen i treballen els camperols de la zona) des d'on us escrivim instalats en un hotel que va ser una antiga casa de princeps. Udaipur diuen que es la ciutat mes romatinca del Rajasthan, i la veritat es que la posta de sol des del llac es molt i molt bonica.
Ahir a la tarda vam anar a veure un espectacle de danses tipiques de la zona que ens va agradar forca.
I avui hem fet de pretty womans tots plegats, i ara mateix ens estan fent uns pantalons a mida per les nenes i una camisa per l'home del grup.
Esperem poder penjar fotos ben aviat, avui aquest ordinador no te per on connectar els cables ;)
dissabte, 15 d’agost del 2009
Fe d'errates a la canco del hari-hari
Ahir per fi ens vam atrevir a preguntar al nostre conductor, amb la por de que preguntant ens podiem guanyar una racio doble de canconeta, que deia la lletra i pel que vam entendre no diu Hari, Hari sino Rade, Rade.
Aquesta senyora Rade es una de les centenars o milers de novietes que va tenir en Krishna (hi ha guies que ens han dit que ha tingut 33 milions i d'altres que 16.000) i es que sembla que quan aquest deu tocava la seva flauta les dones el seguien cual flautista de Hamelin.
Aquests dies estem fent un curset accelerat de deus indus; que si Ganesha (el deu amb cap d'elefant que esta a les entrades de totes les cases per a portar sort i prosperitat) a Visnu, a Parvati, o el lligon del Krishna.
Be, ara us hem de deixar perque en pocs minuts anirem al basar de Jodhpur. La cosa promet i es pot convertit en la primera tarda de compres de l'India.
Petons a tothom i dolcos per a tu.
Aquesta senyora Rade es una de les centenars o milers de novietes que va tenir en Krishna (hi ha guies que ens han dit que ha tingut 33 milions i d'altres que 16.000) i es que sembla que quan aquest deu tocava la seva flauta les dones el seguien cual flautista de Hamelin.
Aquests dies estem fent un curset accelerat de deus indus; que si Ganesha (el deu amb cap d'elefant que esta a les entrades de totes les cases per a portar sort i prosperitat) a Visnu, a Parvati, o el lligon del Krishna.
Be, ara us hem de deixar perque en pocs minuts anirem al basar de Jodhpur. La cosa promet i es pot convertit en la primera tarda de compres de l'India.
Petons a tothom i dolcos per a tu.
El Sanjhi (el nostre particular guia) ja ens esta entenent i li comencem a caure prou be. Avui, a part de les aigues que ens compra cada mati perque no ens deshidratem, ha parat el cotxe abans d'arribar a l'hotel al migdia i ens ha comprat un "lassi" (beguda a base de iogurt i molt dolca amb gust a fruites) per a cadascun de nosaltres acompanyat amb unes pastes salades i especiades i picants que estaven forca bones. Aixo si, ens ho hem pres a dins del cotxe per no entrar a l'hotel amb el menjar (aixo si que ho te, es molt prudent, i conduint tambe cosa que agraim molt veient com es condueix aqui). Es com el tema de les cerveses de la nit a Bikaner, a la "tiger room" (l'habitacio decorada com un safari i a on al Serres els cervols li picaven l'ullet), que el Sanjhi les va entrar d'amagat. Ens va dir si preferiem beure-les a l'habitacio o al cotxe i es clar no era questio de sortir en pijama fins al cotxe. Es l'unic moment que ell ha compartit alguna cosa amb nosaltres. No ha dinat, ni sopat, ni visitat cap temple ni fortalesa amb nosaltres. Pero poc a poc. Em sembla que algun dinar caura.
Tot el "grupu" hem quedat impactadissims amb un espectacle que hem viscut aquests dos ultims dies anant, primer de Bikaner a Jaisalmer i despres de Jaisalmer a Jodhpur. Sembla ser, si no ho hem entes malament, que ahir era l'aniversari de Krishna i milers de peregrins es dirigeixen (encara son de cami) a un temple que es troba molt a prop de Jaisalmer per a la celebracio. Recorren de 200 a 300 km caminant i els ultims km els fan descalcos. Porten unes banderes de colors. De peregrins tambe n'hi ha que van en moto (2, 3, 4 persones en una moto) i que van en bicicleta. Imagineu-vos veure la carretera que travessa el desert de Thar plena, pero plena de gent i mes gent que surt del mig del desert dirigint-se cap a aquesta celebracio, sota un sol de justicia i descalcos per l'asfalt i la sorra. I de cop i volta veure concentracions de sabates a les voreres d'aquestes carreteres. Tot un espectacle.
Avui hem visitat la fortalesa de Jodhpur i hem passat una mica de mal "rato", tot i haver-nos agradat molt la visita i la vista des d'aquesta impressionant fortalesa de color vermellos. En Sanjhi ja ens ha dit quan ens ha deixat a l'entrada que anessim en compte i nosaltres tot d'una no sabiem ben be perque. Resulta que avui es el dia de la Independencia de l'India i hi havia molts turistes (indis) que visitaven la fortalesa, a mes dels turistes com nosaltres, clar. Doncs be, es veu que els feiem molta gracia i ens feien fotografies i videos amb els seus mobils. No sabiem ben be com reaccionar, els feies un somriure i hale. Si ens veieu pel youtube ja sabeu qui ens ha enregistrat. Aixo et fa pensar tambe com es deuen sentir ells quan nosaltes, "els occidentals" ens els mirem i els fem fotos. Pero la veritat es que ells no s'amagaven gens i et perseguien com fan els paparazzis, pero bebuenuuu ha estat curios.
Tot el "grupu" hem quedat impactadissims amb un espectacle que hem viscut aquests dos ultims dies anant, primer de Bikaner a Jaisalmer i despres de Jaisalmer a Jodhpur. Sembla ser, si no ho hem entes malament, que ahir era l'aniversari de Krishna i milers de peregrins es dirigeixen (encara son de cami) a un temple que es troba molt a prop de Jaisalmer per a la celebracio. Recorren de 200 a 300 km caminant i els ultims km els fan descalcos. Porten unes banderes de colors. De peregrins tambe n'hi ha que van en moto (2, 3, 4 persones en una moto) i que van en bicicleta. Imagineu-vos veure la carretera que travessa el desert de Thar plena, pero plena de gent i mes gent que surt del mig del desert dirigint-se cap a aquesta celebracio, sota un sol de justicia i descalcos per l'asfalt i la sorra. I de cop i volta veure concentracions de sabates a les voreres d'aquestes carreteres. Tot un espectacle.
Avui hem visitat la fortalesa de Jodhpur i hem passat una mica de mal "rato", tot i haver-nos agradat molt la visita i la vista des d'aquesta impressionant fortalesa de color vermellos. En Sanjhi ja ens ha dit quan ens ha deixat a l'entrada que anessim en compte i nosaltres tot d'una no sabiem ben be perque. Resulta que avui es el dia de la Independencia de l'India i hi havia molts turistes (indis) que visitaven la fortalesa, a mes dels turistes com nosaltres, clar. Doncs be, es veu que els feiem molta gracia i ens feien fotografies i videos amb els seus mobils. No sabiem ben be com reaccionar, els feies un somriure i hale. Si ens veieu pel youtube ja sabeu qui ens ha enregistrat. Aixo et fa pensar tambe com es deuen sentir ells quan nosaltes, "els occidentals" ens els mirem i els fem fotos. Pero la veritat es que ells no s'amagaven gens i et perseguien com fan els paparazzis, pero bebuenuuu ha estat curios.
dijous, 13 d’agost del 2009
EL TEMPLES DE LES RATES!!!
Abans m'he oblidat de dir que vam anar al "meravellos" temple de les rates, un lloc on unes rates forca demacrades campen per tot arreu... no escric res mes sobre aquest episodi; us remeto a la foto.
La canco del Hari-hari
En aquest viatge hem fet un petit error. El guia que ens esta portant d'una ciutat a l'altra del Rajastan, es un noi macu pero no gaire partidari de la negociacio. Per exemple, fa molta gracia quan diu: Now refresh, half and hour, come here. Pero buenu, estic segura que ens anirem entenent. Avui ja li hem dit que voliem dia lliure i de moment no ens ha abondonat al desert. Tornem al nostre error. El Sanjhi te la mala costum de posar moltes vegades una mateixa canco. Doncs se'ns va acudir dir-li que ens agradava una de les melodies que ens posava... per fer-nos els simpatics... pero clar, no sabiem que la cancio durava 45 minuts!!!!! Ahir, sense exagerar, la vam estar escoltant 7 o 8 vegades seguides. Existeix algu mes amable que nosaltres al mon?????? A la vuitena vegada, hi havia integrants del grup que encara seguien el ritme i movin els bracets, i no li vam pas dir que la canvies. Jo em sembla que encara la sento...
Jaisalmer, una ciutat de conte de fades
Jaisalmer es la ciutat daurada del Rajastan. Arribem amb els temps just d'anar a veure la posta de sol asseguts sobre tombes de marajas. Pel cami ens ha sorpres la quantitat de peregrins amb banderes que caminaven al costat de la carretera. El nostre conductor ens ha dit que caminen entre 200 i 300 kilometres fins a un temple on depositen les banderes. Les nostres cares encara han canviat mes quan hem vist la carretera plena de sabates; quan queden 10 kilometres els peregrins acaben caminat descalcos. Buf! comparat a aixo el camino de Santiago deu ser tan facil...
Avui hem canviat l'excursio i nit en el desert per un dia lliure per la ciutat. Les nostres panxes comencen a notar les especies i els picants i preferim cuidar-nos una mica.
Aquest mati i amb l'ajuda d'un guia hem descobert els secrets d'aquesta ciutat amb temples jainistes, d'havelis i de carrers estrets amb cases que semblen sortides d'un conte de fades.
Jaisalmer es coneguda per la seva plata, aixi que la Rosa, la Merce i jo mateixa ens hem comprat uns anells de plata que faran furor a l'arribada.
Ara acabem de dinar en un italia i aprofitarem les horetes que queden abans de la posta de sol per a fer algunes compres mes... si en Serres no s'avorreix massa :) Avui veurem la posta de sol des del llac de Jaisalmer.
Dema marxarem cap a Jodhpur on passarem el dia, passat dema cap a Ranakpur i despres passarem tres dies a Udaipur.
Les aventures continuaran!!
PD: a l'anterior post sembla que en Jordi ha barrejat el passat, el present i el futur...
Avui hem canviat l'excursio i nit en el desert per un dia lliure per la ciutat. Les nostres panxes comencen a notar les especies i els picants i preferim cuidar-nos una mica.
Aquest mati i amb l'ajuda d'un guia hem descobert els secrets d'aquesta ciutat amb temples jainistes, d'havelis i de carrers estrets amb cases que semblen sortides d'un conte de fades.
Jaisalmer es coneguda per la seva plata, aixi que la Rosa, la Merce i jo mateixa ens hem comprat uns anells de plata que faran furor a l'arribada.
Ara acabem de dinar en un italia i aprofitarem les horetes que queden abans de la posta de sol per a fer algunes compres mes... si en Serres no s'avorreix massa :) Avui veurem la posta de sol des del llac de Jaisalmer.
Dema marxarem cap a Jodhpur on passarem el dia, passat dema cap a Ranakpur i despres passarem tres dies a Udaipur.
Les aventures continuaran!!
PD: a l'anterior post sembla que en Jordi ha barrejat el passat, el present i el futur...
Anant cap al desert
Aquesta nit, el guia ens ha proposat de fer unes birres que ens hem pres a l'hotel haveli de Bikaner on ens hospedem (estem a una habitacio plena de caps de cervols dissecats i amb una pell de tigre que a l'anar a clapar m'ha semblat q em picava l'ullet...)
Degut a l'estat del meu estomac (Jordi) he hagut de fer penitencia i m'he quedat sense birra, espero que no torni a passar mes. Doncs, com anava dient, mentre les noies es prenien les birres de 8.5 graus que ens va portar el guia, el paiu ens va mig convencer d'anar amb camell a dormir al desert, on, a mes, la gemma tindria la sort de veure una munio de simpatiques serps. Curiosament, al cap de poca estona la gemma ja tenia una mica de febre... :)
Total que l'endema vam anar a veure el Fort de Bikaner (bastant guapu) i despres cap a Jaisalmer a veure una posta de sol a una mena de recinte amb tombes de maharajas. Lo dels camells ho vam acabar descartant i avui hem aprofitat per visitar la magnifica ciutat fortalesa de Jaisalmer amb un guia que sap ballar el chiqui chiqui i paro perque li estic xafant el text a l'inestimable companya guerrero. Fins aviat i visca el poble!!
Degut a l'estat del meu estomac (Jordi) he hagut de fer penitencia i m'he quedat sense birra, espero que no torni a passar mes. Doncs, com anava dient, mentre les noies es prenien les birres de 8.5 graus que ens va portar el guia, el paiu ens va mig convencer d'anar amb camell a dormir al desert, on, a mes, la gemma tindria la sort de veure una munio de simpatiques serps. Curiosament, al cap de poca estona la gemma ja tenia una mica de febre... :)
Total que l'endema vam anar a veure el Fort de Bikaner (bastant guapu) i despres cap a Jaisalmer a veure una posta de sol a una mena de recinte amb tombes de maharajas. Lo dels camells ho vam acabar descartant i avui hem aprofitat per visitar la magnifica ciutat fortalesa de Jaisalmer amb un guia que sap ballar el chiqui chiqui i paro perque li estic xafant el text a l'inestimable companya guerrero. Fins aviat i visca el poble!!
dimarts, 11 d’agost del 2009
Namaste India!!!!
Escrivim des de Bikaner, al costat del desert del Thar. Avui per fi tenim el temps i el lloc per escriure una mica.
Un petit resum:
El dia de viatge va estar be, avio cap a Londres, somriures al trobar el Serres, sopar picant a l'avio cap a Delhi i despres de poc dormir, aterrem. El nostre taxista ens estaava esperant i sortim a la calor de la ciutat. Despres d'una estona de viatge arribem al hotel, dinem i descansem. Abans de sopar deixem encarregat un tour pel Rajastan de 15 dies amb un cotxe gran i amb aire acondicionat. Els pocs carrers que recorrem de Delhi son impressionants, milions de persones per tot arrreu (com ja ens deies Imma), vaques, cotxes, motos, rickshaws... uf!!!!
Despres d'esmorzar dilluns comencem el tour. Despres d'agunes hores de viatge arribem a Mandawa, primera parada. Ens espera un hotel amb les facanes i parets pintades de frescs (fetes per una italiana) de capitols del Ramayana (podriem dir que un dels culebrots nacionals sobre deus).
Avui a les vuit ja estavem esmorzant i despres hem fet una visita als havelis, cases amb portes de fusta extraordinaries i frescs a les parets. Son preciosos!! Pero la calor es insoportable!
Ara despres d'unes 4 hores de trajecte hem arribat a Bikaner, la porta del desert, una gran ciutat on les motos, les vaques, els camells i els rickshaws es barallen per veure qui passa primer.
Dema sortim cap a Jaisalmenr i de fet farem el mateix tour que ja teniem pensat nosaltres pero al reves, aixi que mes o menys ja podreu saber per on parem.
Sa grupu esta molt be, cauen algunes cerveses cada nit per compensar el menjar que de moment ens encanta i tampoc es massa picant...
Prometem penjar alguens fotos ben aviat!
Un petit resum:
El dia de viatge va estar be, avio cap a Londres, somriures al trobar el Serres, sopar picant a l'avio cap a Delhi i despres de poc dormir, aterrem. El nostre taxista ens estaava esperant i sortim a la calor de la ciutat. Despres d'una estona de viatge arribem al hotel, dinem i descansem. Abans de sopar deixem encarregat un tour pel Rajastan de 15 dies amb un cotxe gran i amb aire acondicionat. Els pocs carrers que recorrem de Delhi son impressionants, milions de persones per tot arrreu (com ja ens deies Imma), vaques, cotxes, motos, rickshaws... uf!!!!
Despres d'esmorzar dilluns comencem el tour. Despres d'agunes hores de viatge arribem a Mandawa, primera parada. Ens espera un hotel amb les facanes i parets pintades de frescs (fetes per una italiana) de capitols del Ramayana (podriem dir que un dels culebrots nacionals sobre deus).
Avui a les vuit ja estavem esmorzant i despres hem fet una visita als havelis, cases amb portes de fusta extraordinaries i frescs a les parets. Son preciosos!! Pero la calor es insoportable!
Ara despres d'unes 4 hores de trajecte hem arribat a Bikaner, la porta del desert, una gran ciutat on les motos, les vaques, els camells i els rickshaws es barallen per veure qui passa primer.
Dema sortim cap a Jaisalmenr i de fet farem el mateix tour que ja teniem pensat nosaltres pero al reves, aixi que mes o menys ja podreu saber per on parem.
Sa grupu esta molt be, cauen algunes cerveses cada nit per compensar el menjar que de moment ens encanta i tampoc es massa picant...
Prometem penjar alguens fotos ben aviat!
dissabte, 8 d’agost del 2009
Marxem! L'Índia ens espera!
Ja ha arribat el dia. En poques hores volarem cap a Londres, farem una escala d'unes sis hores (les nenes, en Jordi ve més tard) i a la nit agafarem l'avió que ens durà cap a Delhi.
Si tot va bé, avui a les 5h30 de la matinada, les 11 del matí de diumenge a Índia, aterrarem i hi haurà un senyor amb un cartell i una furgoneta que ens portarà a l'hotel. Allà començarà realment l'aventura!!
Una aventura que es va iniciar fa uns mesos amb només el nom d'un país al cap i que s'ha anat dibuixant a poc a poc, cada cop més intensament. De dues viatgeres hem passat a cinc, d'una primera ruta hem acabat amb un planning que des d'aquí ens sembla magnífic...
Viatjar és una de les coses que més m'agraden i de nou aquest any puc anar allà on desitjava. Els viatges i les experiències que aquests ens porten ens ensenyen i ens descobreixen infinitat de coses. Del país que visitem, de les persones que ens trobem (els altres, "El otro") i de nosaltres mateixos.
Si fa 10 mesos havia començat el meu viatge a la fi del món, amb la meva amiga Àngels, amb la incertesa que deixava a Barcelona... ara, uns mesos després, torno a viatjar amb bons amics i aquella incertesa ha desaparegut. Si fa deu mesos viatjava fins a la fi del món per amagar una espurna (per si algun cop la tornava a necessitar), ara deu mesos després podria deixar-ne deu mil d'amagades, de tantes que en tinc, pel nord de l'Índia.
Ens trobem en unes hores; us escrivim aviat des de l'Índia!
Si tot va bé, avui a les 5h30 de la matinada, les 11 del matí de diumenge a Índia, aterrarem i hi haurà un senyor amb un cartell i una furgoneta que ens portarà a l'hotel. Allà començarà realment l'aventura!!
Una aventura que es va iniciar fa uns mesos amb només el nom d'un país al cap i que s'ha anat dibuixant a poc a poc, cada cop més intensament. De dues viatgeres hem passat a cinc, d'una primera ruta hem acabat amb un planning que des d'aquí ens sembla magnífic...
Viatjar és una de les coses que més m'agraden i de nou aquest any puc anar allà on desitjava. Els viatges i les experiències que aquests ens porten ens ensenyen i ens descobreixen infinitat de coses. Del país que visitem, de les persones que ens trobem (els altres, "El otro") i de nosaltres mateixos.
Si fa 10 mesos havia començat el meu viatge a la fi del món, amb la meva amiga Àngels, amb la incertesa que deixava a Barcelona... ara, uns mesos després, torno a viatjar amb bons amics i aquella incertesa ha desaparegut. Si fa deu mesos viatjava fins a la fi del món per amagar una espurna (per si algun cop la tornava a necessitar), ara deu mesos després podria deixar-ne deu mil d'amagades, de tantes que en tinc, pel nord de l'Índia.
Ens trobem en unes hores; us escrivim aviat des de l'Índia!
dissabte, 1 d’agost del 2009
Compte enrere
Últim cap de setmana abans de volar el proper dissabte cap a Delhi. Alguns de nosaltres ja comencem a preparar la motxilla i les trucades ja són del tipus "ei, he pensat que una crema calmant per a possibles contractures estaria bé incloure-la a la farmaciola. Podem notar el pes de la motxilla tant anar amunt i avall"
Aishhhh... ens hem començat a acomiadar d'amics que ja no veurem fins a la tornada. L'últim te al Fortuny amb l'encantadora Ainhoa. És que ja està, ja ho tenim aquí. Tants mesos esperant i hale dissabte vinent estarem ara mateix volant cap a Londres.
Aishhhh... ens hem començat a acomiadar d'amics que ja no veurem fins a la tornada. L'últim te al Fortuny amb l'encantadora Ainhoa. És que ja està, ja ho tenim aquí. Tants mesos esperant i hale dissabte vinent estarem ara mateix volant cap a Londres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
